Política, creativitat i canvi social

S’acosten les eleccions al Parlament de Catalunya i, segurament, tornarem a patir l’espectacle de sempre: polítics barallant-se, insults, desqualificacions, mentides i promeses impossibles, etc. etc. Ja no és cap sorpresa, la política interessa cada cop menys a la gent. Només una part dels votants vota, i molts ho fan per “imperatiu categòric”, no per autèntica convicció (és el meu cas, ho confesso). Molta gent diu “a veure quins són els que em fan menys fàstic”…

Per a quan una mica de canvi en el panorama polític? En Josep Mª Ferrer Arpí i jo hem fet algunes reflexions al llibre “Si funciona, cámbialo” sobre la innovació social… Necessitem tornar a il·lusionar els ciutadans, fer que la política torni a tenir prestigi, que realment serveixi per a fer un món millor i més equilibrat, que realment serveixi per a que les utopíes no estiguin sempre tan lluny…

1. Quan tindrem una educació de qualitat, tant a nivell primari com universitari? Cal revolucionar moltes coses en aquest àmbit, i els polítics de dreta i esquerra són massa conservadors. Quan hi haurà l’assignatura d’intel·ligència emocional en anglès?

2. Quan tindrem una democràcia realment participativa? Perquè per ara, ens fan votar cada quatre anys i s’ha acabat. I, a més, el que votes a vegades no serveix per a quasi res si ho tomba un tribunal composat per unes quantes persones…

3. Podrem tenir algún cop una justícia ràpida, eficaç i sense la parafernàlia absurda i humiliant de la seva posta en escena?

4. Podran entendre algun cop els polítics que la gent vol solucions, unitat, creativitat, innovació, noves formes, etc. etc. i no crispació, més-del-mateix, conflictes permanents i defensa dels interessos de partit per damunt dels col·lectius?

5. Per a quan les institucions de govern seran un exemple d’innovació? Per què les empreses més innovadores reinventen les formes de dirigir i d’implicar les persones i les administracions públiques, d’altra banda, sempre romanen en la seva inèrcia habitual? Menys jerarquíes, caps prepotents, ordeno-i-mano, burocràcies, avorriment i més creativitat en la gestió, treball en equip, acceptació i tolerància, formes de gestió innovadores i properes al ciutadà…