Diversitat i innovació

Sembla que la diversitat pugui ser una bona cosa quan parlem d’innovació. Imagineu-vos un equip creatiu o de projecte composat per persones de procedències diferents i amb perfils acadèmics diferents. Enginyers, psicòlegs, dissenyadors, informàtics… Dones, homes, joves, no tan joves… Africans, europeus, americans, asiàtics… Amb diferents experiències i trajectòries professionals…
Els estudis que s’han fet sobre diversitat i innovació (llegiu per exemple el llibre de Trompenaars i Hampden-Turner “Innovación en tiempos de crisis” publicat per Lid Editorial) posen de relleu que la diversitat pot ser un fre a la creativitat si les persones que composen un equip, per molt diverses que siguin, no s’escolten ni saben treballar amb criteris de col·laboració i cooperació.
La clau és, doncs, tenir un mètode que faci que el conflicte que sorgeix de la diferència (és evident que un enginyer i un psicòleg veuen el món de maneres diferents) sigui un conflicte productiu. Que les dues o més parts sàpiguen acceptar-se, comprendre’s i integrar punts de vista d’entrada dissonants. En aquest procés (que no és fàcil) rau l’èxit dels equips interdisciplinars.
Segur que heu vist moltes vegades el famós vídeo d’IDEO on es veu un equip força divers treballar d’una manera molt consensuada. IDEO té un mètode d’innovació senzill però eficaç: “One conversation at a time”, “Stay focused on a topic”, “Encourage wild ideas”, “Defer judgement”, “Build on the ideas of others”…
Només treballant amb aquest esperit és possible anar més enllà de les individualitats i comprendre que dos més dos poden sumar moltíssim més que quatre. La mentalitat guanyar-guanyar és bàsica per a treure profit de la diversitat en els equips d’innovació.
Aquest post, per exemple, ja és un petit i modest exemple de col·laboració. El tema va ser suggerit pel Francesc Muñoz, de L’Econòmic (ja sabeu, el suplement setmanal d’economia i empresa que surt dissabte encartat a l’AVUI i El Punt), algunes de les reflexions són degudes a converses amb experts en el tema d’EADA (Jeroen Van Zoggel, Enric Bernal…) i d’altres estan extretes de les meves classes a EADA amb grups internacionals, que són sempre una font inexhaurible d’aprenentatge.
Francesc Muñoz
28 de febrero de 2011 at 09:34 hrs.Gràcies Franc,
Molt interessant el teu post. Certament, el comentari venia arrel d’una conferència de Francisco Belil, conseller delegat de Siemens Espanya, en la que explicava que a la multinacional tenien una responsable de diversitat per treure el màxim profit del fet de tenir treballadors de totes les procedències. Veig que en té de riscos i d’avantatges. Felicitacions