Intel·ligència i creativitat

Article publicat a L’Economic 30/12/11

És curiós, però si pregunteu a un grup de persones si se senten més o menys intel·ligents, és molt probable que la majoria diguin que sí. Pregunteu a continuació si se senten més o menys creatives, i ja veureu que la resposta és diferent. Moltes de les persones que creuen que són intel·ligents pensen, en canvi, que no són especialment creatives. Misteri? Tot i que les neurociències no saben encara massa bé el que són fenòmens com ara la intel·ligència o la creativitat, sembla que ambdues capacitats tenen moltes coses en comú. És difícil ser intel·ligent sense ser creatiu. Imagineu-vos una persona amb un coeficient intel·lectual alt però molt poc creativa.

La pregunta seria que per a què li serveix la intel·ligència si no la pot transformar en actes de creació… En el món de l’empresa, tot això esdevé fonamental. Les organitzacions modernes necessiten que molta gent pensi creativament, no només uns quants. Per tant necessitem tenir persones intel·ligents però que sàpiguen transformar la seva matèria gris en creativitat i, en definitiva, en innovació.

Això planteja molts reptes en matèria de selecció i desenvolupament dels col·laboradors. Les proves estandaritzades de sempre (tests), encara són vàlides? Hi ha cap test que mesuri la creativitat de manera fiable? Personalment, ho dubto. Com a conseqüència, si no es pot mesurar la creativitat amb un test, com ho fem? Un model especialment interessant és el que proposa l’expert Tom Kelley, d’IDEO.

Kelley parla de 10 tipologies d’innovadors, que es complementen entre si per acabar donant resultats en el si d’equips de projecte o òrgans de direcció. Sovint la gent menys creativa d’una empresa és la del comitè de direcció: lluny de treballar de manera coordinada i imaginativa, lluiten els uns contra els altres per veure qui té més quota de poder, utilitzen idees ja conegudes i no s’atreveixen a proposar coses que vagin en contra del pensament convencional (“Just in case”). Kelley diu que en una empresa innovadora hi hauria d’haver saltadors d’obstacles (1), curosos (2), col·laboradors (3), interpol·linitzadors (4), experimentadors (5), antropòlegs (6), arquitectes d’experiències (7), dissenyadors de decorats (8), narradors (9) i directors (10). Tota una proposta per a canviar de soca-rel les actituds ràncies derivades de la simple interpretació d’organigrames buits de contingut i de definicions de llocs de treball vuitcentistes…

Com diu Gary Hamel, si volem innovar hem de canviar de manera radical el concepte d’empresa que ha predominat durant els darrers dos segles. Cal reinventar-ho tot, o gairebé tot. No podem pensar que ens mourem còmodament en els temps líquids del segle XXI amb estructures sòlides i estàtiques pròpies dels segles XIX i XX. Una solució és deixar de criticar els joves i incorporar-los amb més rapidesa i convenciment als llocs clau de les empreses. Necessitem gent que pensi en xarxa i no seqüencialment, que desafiï l’autoritat, que vulgui passar-s’ho bé treballant, que col·laborin amb facilitat. Un nou perfil de persones que s’allunyi dels vicis monumentals que encara trobem en la majoria d’organitzacions: enveges, regnes de taifes, individualisme, avorriment…