Close

Re-aprenent innovació al MIT

He estat recentment una setmana a Boston cursant un seminari en el mític Massachusetts Institute of Technology (MIT). M’hi vaig matricular perquè volia fugir de la meva visió tradicional de la innovació (centrada en persones i conductes) i adoptar noves perspectives, essencialment basades en la mirada tecnològica.

He tingut a tres professors veterans i altament experts: Jay Paap, Eric Von Hippel i Ralph Katz. He après que innovar és tenir clares les necessitats dels usuaris, comprendre la tecnologia que pot donar resposta a aquestes necessitats i generar idees que acabin en una bona solució que a la vegada sigui vendible (interna i externament).

Dit d’una altra manera: la innovació no comença amb idees. Al contrari, tenir idees sense haver analitzat i comprès la situació de partida pot ser altament contraproduent. Es tracta de les famoses “idees vanitoses”, que emanen del nostre ego i pretenen conquerir el món sense una base sòlida que ho justifiqui.

Abans de tenir idees, és fonamental analitzar tres coses: les necessitats ocultes o latents dels clients, la tecnologia que està a la nostra disposició i els competidors. Sense un mapa detallat d’aquestes tres dimensions no podem començar a generar idees o solucions.

Jay Paap, el professor que més em va agradar, ha dissenyat un mètode molt interessant per aconseguir reunir la informació necessària sobre les tres dimensions anteriors i, a partir d’aquí, poder prendre decisions. Es tracta del Customer Focus Technology Planning o CFTP.

Però les idees de Von Hippel (democratitzar la innovació tenint en compte els comportaments extrems d’usuaris al marge –Led Users-) o de Katz (aconseguir pactes entre departaments per innovar de forma interdisciplinària) van ser també molt suggeridores. Un bon exemple de “Led User” és Lego, que permet als usuaris que ho desitgin baixar el seu “software” per confeccionar noves propostes de jocs. Si la nova proposta és acceptada, Lego cedeix una part dels beneficis a l’autor. D’aquesta manera l’empresa es nodreix del talent dels usuaris o clients més extrems i creatius.

Finalment, a través del clàssic cas dels Post-it de 3M vam veure la necessitat de mantenir una constant comunicació entre departaments (especialment màrqueting i R+D) si volem realment que les idees trencadores acabin triomfant. Per cert, us heu fixat que la part engomada dels Post-it té el mateix gruix que la part sense adhesiu?

Compartir

One Comment on “Re-aprenent innovació al MIT

  • Carlos
    24 de juny de 2016 at 17:17 hrs.

    Agradecido por el contenido del artículo y además por el envío gentil que haces de tu Blog.

    El escrito de hoy invita a la necesidad de revisar las estrategias en la creación de ambientes innovadores en las empresas.

    Los Buzones de ideas, brainstorming, etc. son para propiciar la generación de ideas sobre soluciones que agreguen valor ante problemas relevantes, ante necesidades de los usuarios de los productos y servicios de la empresa, de la organización, de la comunidad. De otra manera es como invitar a una práctica de tiro al blanco, sin blanco visible.

    Saludos cordiales

    Reply
  • Leave a Reply

    Your email address will not be published. Required fields are marked *

    This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.

    Uso de cookies

    Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

    ACEPTAR
    Aviso de cookies