Close

PROVOCACIONS PER A UNA SOCIETAT (GAIREBÉ) PERFECTA I

Habitualment trobeu en aquest blog reflexions sobre persones o empreses creatives. Però em venia de gust parlar-vos també del repte més important de tots: construir societats realment innovadores. No sembla, ni de molt, una tasca fàcil.
Acostumem a cedir la responsabilitat a uns altres, teòricament més preparats per fer-ho. Inconscientment, assumim que “les coses no es poden canviar així com així” i, en conseqüència, no fem res. Però els canvis són el resultat de la suma de milers o milions d’iniciatives individuals que convergeixen en un objectiu comú. Quina societat volem? Com ens agradaria que anessin les coses en el futur? Si no contemplem l’avenir amb il·lusió transformadora, probablement no aconseguirem canvis que valguin la pena.
Per això he recordat un exercici que vaig fer amb el meu benvolgut amic Josep María Ferrer-Arpí n el llibre que vam escriure junts “Si funciona, cámbialo” i vull compartir-ho amb tots vosaltres.

En el llibre vam idear un decàleg de provocacions que pretenien plantejar escenaris difícils i complexos però potser possibles en un futur no massa llunyà. La idea és que serveixin com disparador, que cadascun continuï la llista, que expressi les seves provocacions sobre el que podria ser una societat ideal, gairebé perfecta…
Ho faré en 3 post en els quals resumiré algunes de les 10 provocacions que podeu trobar completes en el llibre.

Primera provocació: La democràcia integral

Sembla que els polítics i la política no estan de moda. En general, hi ha un cert convenciment que la classe política no va resoldre els grans problemes que tenim plantejats ni, la qual cosa és més important, van a ajudar-nos a ser ciutadans més feliços. La democràcia és el millor sistema polític conegut, però té moltes imperfeccions. La gent ja no té suficient amb saber que no viu en una dictadura.
Per què no podem viure en democràcies molt més profundes? Para què serveixen llavors les noves tecnologies, si no permeten construir “democràcies instantànies” en les quals es pugui conèixer, de forma vinculant o no, l’opinió de la gent?. Per què molts polítics, partits i sistemes democràtics només parlen de democràcia quan els interessa per aconseguir vots, i desoeixen la majoria de vegades l’opinió de les masses?. Per què els governs no són més transparents?.
Si no aconseguim acabar amb la politocracia, potser ella potser acabi amb nosaltres.

Segona provocació: Com més, millor?

Més enllà de ser una legítima opció personal, és necessari tenir fills?. Serveix per a alguna cosa que hi hagi tants habitants (la immensa majoria pobres) en aquest planeta?. Té algun sentit que tots els països, ciutats i pobles es llancin a una carrera sense sentit per aconseguir augmentar la seva població? Per què ha d’haver-hi tanta gent? No seria tot més fàcil amb menys persones?. No es podrien distribuir molt millor els escassos recursos que posseïm?

Creiem que fins que no es comprengui que tenir fills és simplement una opció (i no alguna cosa necessària o imprescindible) el món seguirà tenint la major part dels seus problemes.

Tercera provocació: Llibertat i coneixement per sobre de tot

Si hi ha alguna cosa important, és la llibertat. Però la llibertat no és un simple vocable abstracte per a ús de polítics demagogs. La llibertat està associada, moltes vegades, a la informació veraç, a la formació en profunditat, a la reflexió crítica. Persones sense capacitació cultural poden tenir informació, formació i esperit crític si han estat capaços d’obtenir-la de forma adequada a través de les fonts d’informació del seu entorn (converses, amics, lectures…).
El paper del poder en una democràcia real hauria de ser construir les condicions per oferir possibilitats reals als ciutadans per aconseguir cotes importants de llibertat.

Per què en la majoria dels països les universitats són temples de burocràcia més que de saber? Per què es gasten (governs i empreses privades) milers de milions en cadenes de televisió, per exemple, que són un autèntic escàndol? (vegin-se els casos paradigmàtics d’Itàlia, Xina i Veneçuela, entre molts altres) . Per què no es dedica molt més pressupost a l’educació?

Resum d’un capítol del llibre “Si funciona, canvia-ho” que vaig escriure el 2010 amb JM Ferrer-Arpí.

Compartir

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies