Close

Per un capitalisme creatiu

Els diners, donen realment la felicitat? Com es diu sempre, segurament ajuden, i força. Però la felicitat hauria de ser quelcom més. Pretendre que només els diners ens facin feliços és una il·lusió vana. El meu admirat Zygmunt Bauman ha afirmat recentment que coneix molt poques persones riques que siguin, al mateix temps, felices.

Tot i que, en paraules de Daniel Goleman, tota activitat creativa hauria d’anar acompanyada d’un cert èxit financer, la gran majoria de persones creatives no ho són tant per diners sinó perquè els hi surt de dins. Es tracta d’una creativitat motivada des del seu interior, no incentivada pel possible èxit financer, es dongui més o menys.

Però si mirem al nostre voltant ens trobarem segurament moltes persones angoixades perquè els agradaria guanyar més diners. Sembla que no estiguin pendents de si fer allò que fan els proporciona felicitat sinó que s’obsessionen amb acumular, tenir i triomfar econòmicament amb tot el que això comporta.

El pensament budista ens dóna algunes claus al respecte: si fem allò que ens agrada realment i procurem fer feliços als altres (la famosa compassió), tindrem la felicitat molt més a prop que si no ens obsessionem per fer diners ràpid i a qualsevol preu. Gairebé tothom pot reconèixer que això és així però, simultàniament, gairebé tothom cau en el parany de centrar-se en buscar l’èxit financer de forma exclusiva. Els resultats estan a la vista: infelicitat, frustració, desenganxament respecte a les nostres motivacions intrínseques…

Les organitzacions innovadores de veritat saben que motiu i incentiu han d’anar de la mà. Que les persones, si volem ser creatives de debò, hem de fer allò que ens agrada i apassiona. I a més, sempre és interessant que si aconseguim resultats positius per a l’empresa hi hagi una certa compensació addicional. Però no a l’inrevés. Les empreses que centren la innovació en els incentius econòmics fracassen. Quan aprendrem a combinar ambdúes realitats?

En una recent entrevista concedida al New York Times, el Dalai Lama deia que la felicitat no comença als governs ni a les Nacions Unides. Comença amb l’individu i la seva capacitat de buscar pau, equilibri i compassió. A veure si ens deixem ja de teoríes i passem a la pràctica. La crisi actual no només necessita solucions des de l’economia. Necessita també solucions des de l’espiritualitat i els valors.

Compartir

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies