Mínim Producte Viable

Sempre s’ha dit que innovar és molt arriscat. I en part és cert, no hi ha innovació sense una determinada quantitat de risc. Però compte , la mala innovació és la que realment comporta riscos molt alts i, en conseqüència, ens pot costar un ull de la cara.

Innovar malament vol dir no calcular els riscos i aferrar-nos a una idea que no estigui degudament contrastada amb els destinataris de qualsevol innovació: els clients. Innovar malament significa innovar capritxosament, sense criteris i sense idees clares. Ja ho diu Clayton Christensen, professor de Harvard : “mai facis res en innovació que pugui comprometre la salut financera de la teva empresa “.

El concepte de MPV (Mínim Producte Viable) pot solucionar en part els problemes de la inversió potencialment arriscada en innovació. Es tracta de comprovar mitjançant proves parcials la veracitat d’una hipòtesi d’innovació. Per exemple, la gent de Starbucks va veure que molts dels seus clients buscaven desesperadament monedes en el moment de pagar el cafè. Van tenir la idea de llançar una targeta moneder Starbucks per fer estalviar aquesta molèstia. Abans d’incórrer en una enorme inversió per llançar aquesta targeta a tot el món, es va fer una prova en una petita part dels Estats Units, i va funcionar. Només així Starbucks va prendre la decisió de generalitzar la targeta moneder en totes les seves botigues a tot el planeta.

Sembla senzill, i en realitat ho és . Abans d’invertir molts diners en innovacions de dubtós èxit, cal fer molts prototips i proves. És per això que tota empresa hauria de tenir laboratoris d’idees en què pogués fer assaigs de MPV per, d’aquesta manera, minimitzar els riscos inherents a qualsevol procés d’innovació.

Cal ser molt cautelós amb la innovació, perquè ens juguem el futur de l’empresa. Una bona idea genera una hipòtesi. Cal comprovar-la o refutar-la a través d’experiments en els quals el consumidor o usuari tingui un paper important . Cal sistematitzar els processos d’innovació associats al llançament de nous productes o extensions de producte o servei. Innovar a la babalà pot donar-nos molts disgustos.