Close

Llocs que inspiren

L’expert en Creativitat i Design Thinking Tom Kelley té una pissarra a la dutxa. Quan hi és, algunes vegades, li passen bones idees pel cap. Aleshores les apunta a la pissarra, sense esperar més. Les dutxes acostumen a ser llocs inspiradors. L’aigua calenta ajuda a treure’ns l’estrès del damunt, i aleshores és més probable que tinguem bones pensades.

Hi ha gent, en canvi, que prefereix el moviment; caminar, córrer, fer gimnàstica… Personalment m’agrada molt caminar. Gairebé cada dia dedico uns quaranta cinc minuts a passejar per la Vila Olímpica de Barcelona o per camins de terra i boscosos quan sóc a l’Empordà els caps de setmana. Caminar em relaxa molt i m’ajuda a ser més creatiu. Daniel Goleman comenta al seu darrer llibre “Focus” que caminar pel bosc és altament beneficiós per a la concentració i la imaginació.

Algunes persones s’inspiren més anant en autobús o en metro. Curiosament el brogit de la gent i els moviments les ajuden a desconnectar i a concentrar-se en els seus pensaments o les seves lectures. I això fa que de tant en tant apareguin pensaments creatius de valor.

Crec que és important tenir llocs que ens inspirin. Espais físics en els que ens sentim especialment reconfortats i on la nostra ment es mogui en una longitut d’ona diferent a l’habitual. L’experta en neurocreativitat Shelley Carson comenta que molt sovint, per tal de tenir idees, cal entrar en una actitud mental d’absorció (absorb) caracteritzada per generar ondes alfa i theta, que (en contraposició a les beta), generen una menor activació cognitiva. Això vol dir que les idees sorgeixen molts cops quan estem divagant mentalment de forma calmada i assossegada.

Però moltes persones no disposen mai d’aquests espais ni d’aquests moments i, és clar, no són tan creatives. Es deixen arrossegar per la feina de cada dia, els problemes i els maldecaps sense permetre’s ni un segon de calma i de pau mental. De fet, moltes empreses no permeten que el cervell dels seus empleats i directius divagui. És un error de dimensions colossals: necessitem desconnectar, necessitem divagar, necessitem allunyar-nos del rau-rau constant que ens fa ser uns simples robots executadors de rutines.

Quin és el teu lloc inspirador? Seria interessant que tots els lectors d’aquest bloc ens ho fessin saber. La dutxa? La banyera? El gimnàs? Les sessions de ioga? Un passeig al capvespre? Un taxi? Cuinant?

Espero els vostres comentaris:)

Compartir

8 Comments on “Llocs que inspiren

  • José Antonio
    13 de juny de 2014 at 14:49 hrs.

    Me inspiro bastante en la cinta de correr del gimnasio, y en los aeropuertos, no se porque razón en los aeropuertos, pero siempre cuando estoy en alguno se me vienen mil cosas a la cabeza sobre lo que estoy trabajando o cosas alternativas. Gracias, muy buen post… como siempre ¡Me encantan!

    Reply
    • Franc Ponti
      19 de juny de 2014 at 17:28 hrs.

      A mí también me encantan los aeropuertos. La gente los encuentra estresantes pero a mi me relajan…

      Reply
      • Nieves Cives Estevez
        21 de novembre de 2015 at 14:29 hrs.

        Estimado Profesor. Mi nombre es Maria de las Nieves Cives Estevez. Con domiciolio en un pueblo de nueve mil habitantes cerca de la ciudad de A Coruña, tengo 48 años, estoy trabajando en una biblioteca publica de ese pueblo ya casi 27 años. Debido a que me enviaron a ese departamento así “a dedo” por las condiciones personales, caracter, etc… y porque ademas el resto de los funcionarios de la administracion que estaban en esos momentos se negaron a ir, pues me toco a mi la china. Bien el caso fue que son una persona muy responsable, con mucha inseguridad y miedos… la situacion familiar a nivel pareja y todos esos temas tampoco me ayudaron nada. Entonces me volque lo que he podido en mi trabajo y en mis obligaciones por eso me siento muy identificada con consejos que usted cita y recomienda a nivel personal. Como por ejemplo trabajar como un robot, sin permitirme ningun tiempo para mi a nivel personal. El resultado es una depresion como un caballo, falta de autoestima, de seguridad, etc…
        Hace como 5 años que estoy haciendo pinitos con el yoga, meditacion, me regalo unos masajes ayurvedicos cuando puedo, pasear por la naturaleza etc… y los disfruto y me relajan muchisimo. Ahora mismo estoy de baja (un regalo divino) y me esta ayudando a empezar apoyarme con firmeza algo en la tierra porque me siento como una niña que no se quiere ni se acepta, que tiene una gran capacidad pero no sabe como aprovecharla. Si usted me puede apoyar, aconsejar, guiarme etc… Le estare inmensamente agradecida. Gracias por escucharme

        Reply
  • Josep Maria Solanes
    13 de juny de 2014 at 21:56 hrs.

    Per la meva part, se’ns dubte, el contacte amb la natura és el que millormem funciona per reflexar i donar sortida a les cabòries. Com més intens el contacte, millor resultat. Per cert, molt bona l’entrada.

    Reply
    • Franc Ponti
      19 de juny de 2014 at 17:27 hrs.

      Gràcies Josep Maria. És cert, la natura inspira més que la ciutat… Caminar per Barcelona no és tan inspirador com fer-ho (per exemple) per l’Empordà…

      Reply
  • Oihane Gilsanz
    16 de juny de 2014 at 14:34 hrs.

    Hola,
    Yo me concentro sobre todo cuando estoy corriendo. Es un momento para mi y mi superación personal, pero además de pensar en mi meta, voy repasando y creo conexiones verdaderamente curiosas que me ayudan a pensar diferente.
    Muy interesante el artículo.
    Saludos,

    Reply
    • Franc Ponti
      19 de juny de 2014 at 17:26 hrs.

      Gracias Oihane, a mi me sucede lo mismo pero caminando. Un saludo

      Reply
  • Lluís Barberà
    04 de desembre de 2014 at 13:12 hrs.

    Moltes de les meues millors idees em venen amb el cap fresc, sobretot, per exemple, durant les últimes setmanes (¡i sempre sense buscar-ho!) vaig descobrir que lo que més em motivava a viure i a crear era la traducció a altres llengües i la plasmació en una web.

    Mentres traduïa a l’anglés, tenia com si fóra un pensament interior (sempre en castellà, llengua que quasi mai empre) que em deia que això era lo que més m’agradava. Estava en estat de fluix.

    Jo tinc epilèpsia i un dia, el neuròleg, em digué: “La cabeza, fresca”. Crec que amb “les idees fresques”, la qual cosa també ho afavoriria una dutxa així, és com la nostra joventut d’esperit tira avant. Si no fa molt de fred, mai em dutxe amb aigua calenta.

    En un llibre titulat “El que fan els millors professors d’universitat” (Universitat de València, traduccions en valencià i castellà, de l’original escrit en anglés per Ken Bain), una professora diu: “Al cervell li encanta la diversitat” (Jeanette Norden).

    Tracte de buscar ambients i persones que afavorixen la creativitat i, per descomptat, fer des de mi lo que l’afavorisca, com ara, posar estímuls positius al voltant de la taula d’estudi o del llit en què dorm, per a mantindre l’optimisme i les ganes de viure.

    Una música de Mozart em permeté clarificar i vore a què es dedicaria una web que estic preparant, després de dies sense tindre-ho clar. Abans havia consultat webs vinculades a Neuronilla, per exemple, esta. I no ho dic per fer-te propaganda…

    Reply
  • Leave a Reply

    Your email address will not be published. Required fields are marked *

    This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.

    Uso de cookies

    Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

    ACEPTAR
    Aviso de cookies