Close

La portada utòpica

Sovint es diu que les utopies són inassolibles. Potser sí. Però convé pensar-les i mirar d’acostar-s’hi. Sense utopies aquest món és fred i avorrit. La utopia ens dóna ales, ens fa emocionar, ens diu que, si ens esforcem, gairebé tot és possible.

Penseu què hauria pensat la nostra besàvia si li haguéssim dit que amb una petita caixeta negra podríem telefonar, enviar missatges de text, fer fotos, mirar el temps i cinquanta coses més. Tots ens vam quedar bocabadats fa uns dies quan les notícies anunciaven que Richard Branson està ultimant el prototip d’un giny que podrà creuar l’Atlàntic en tres hores, l’avió hipersònic. Utòpic fa només unes dècades, real a finals de l’any vinent.

Les empreses que dominen els mecanismes de la utopia són molt més innovadores. Tenen objectius molt més ambiciosos i saben com anar-s’hi atansant, sense presses però sense calma.

Hi ha una tècnica molt poderosa que ajuda a pensar d’aquesta forma: la portada utòpica. Cal reunir set o vuit persones imaginatives i somniadores i donar-los materials per fer una portada de diari: paper, tisores, cola d’enganxar, retoladors de colors, etc. Com més coses, millor. Es tracta que, en una hora, confeccionin una portada amb una notícia utòpica però alhora reptadora i il·lusionant i que, al voltant de la idea principal, vagin afegint-hi notícies relacionades.

Vegem-ne alguns exemples. Una editorial podria fer una portada que digués: “Editroll aconsegueix fer llibres que s’aguanten sols.” Les notícies relacionades serien: “Una nova manera de llegir, amb la màxima comoditat”, o “Les pàgines passen amb la veu.” Imagineu que això fos possible? Segur que algun dia ho aconseguirem… Pensem ara en una firma d’embotits que fa una portada així: “Els primers xoriços que rebaixen el colesterol.” “Xoriço de primera qualitat sense problemes de salut” o “Xoriço vegà.”

No es tracta de somiar truites i ja està. La portada utòpica serveix per plantejar un repte i després mirar d’assolir-lo. Per difícils que semblin les coses, sabem que la suma de tecnologia i enginy és capaç d’aconseguir-ho quasi tot. Què esperem doncs? Les empreses que no tendeixen a la utopia poden tenir els dies comptats.

És important fer la portada utòpica molt atractiva. Hem d’escollir la capçalera del diari. El Punt Avui, L’Econòmic, Times o Le Monde. Potser ens podem inventar un diari nou, tipus Global News. Cal seleccionar bones fotografies o fer dibuixos utòpics per tal que puguem veure com serien les coses. Cal fer bona lletra i fer servir colors i una composició elegant. La portada utòpica ha de fer goig, ha de provocar ganes de seguir treballant en el tema i de fer realitat el somni. A partir d’aquí, cal que l’empresa hi dediqui recursos, temps i diners.

Recordem-ho un cop més: amb avorriment, rutina i realisme d’estar per casa no innovarem mai ni farem coses sorprenents per als nostres clients. Fa falta imaginació radical, realisme màgic, ganes d’agradar i de sorprendre. Les firmes més innovadores ho tenen clar i dediquen una part important del seu temps a treballar en projectes aparentment utòpics i exagerats. Saben que un dia o l’altre en trauran l’entrellat.

Compartir

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies