Close

Japó, budisme i compassió

Aquest passat estiu vaig tenir l’oportunitat de conèixer una miqueta un país que sempre m’havia fascinat: Japó. Vaig estar només vint dies però vaig poder aprendre algunes coses i gaudir d’una de les cultures més curioses del planeta.

Per descomptat, vaig tenir ocasió de satisfer el meu interès sobre el budisme zen. Vaig comprendre (encara que en el Zen res no es comprèn) que una de les seves bases és la simplicitat en contemplar un dels magnífics i desconcertants jardins Zen a Kyoto. Sorra, roques i poca cosa més. Espai buit. Quedar-extasiat davant un jardí zen és divertit i avorrit alhora. Com els koan zen, aquestes contradiccions difícils o impossibles de resoldre: com s’aplaudeix amb una sola mà?

Japó és amabilitat, servei i atenció desmesurada al client. Vam escoltar centenars de vegades la seva expressió preferida: “Arigato gozaimasu”, una manera molt dolça de donar les gràcies. Els empleats de qualsevol botiga o de qualsevol empresa fan tot el possible per satisfer els teus desitjos. T’acompanyen fins al tren per assegurar-se que no el perds, t’escriuen una nota en japonès perquè, si no tenen un determinat producte, puguis demanar-lo adeqüadament en una altra botiga … Tenen un elevat sentit del deure i, a més, els agrada el que fan (o així ho sembla). Hauríem d’aprendre moltes coses de la seva cortesia. Els europeus, en comparació, som massa secs i pragmàtics.

Vaig descobrir també que, en un país de cent quaranta milions de persones, no hi ha un paper a terra (tampoc papereres) i que els boscos estan nets i cuidats. La religió sintoista creu que el diví està a tot arreu, i això es nota. És un país pulcre i ordenat (potser massa en alguns aspectes, almenys per a un europeu …).

Unes setmanes després de tornar vaig començar a llegir el darrer llibre de Daniel Goleman, escrit en col·laboració amb el Dalai Lama, màxim exponent del budisme tibetà. És un magnífic llibre sobre la compassió. En efecte, al Japó vaig aprendre que hauríem d’estar menys pendents de nosaltres mateixos i molt més dels altres. El professor de Harvard William Ury, seguidor de les idees budistes, ja ho va dir fa temps: “al comunicar-te amb els altres i negociar, el pitjor enemic és el teu ego”.

Ara, ja a Barcelona, ​​intentaré recordar els cants budistes que vam sentir a Koyasan quan hagi de enfrontar-me a una situació incòmoda o un conflicte: om Bazara aratanno om taraku sowaka …

Compartir

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies