Close

Innovació oberta

Tot procés creatiu comença amb una idea. No hem de deixar de dir-ho perquè sigui evident, ja que hi ha encara gent que sembla que ho ignora. Sense idees no hi ha res. I per tenir idees cal imaginació, flexibilitat, informació (no massa), fantasia, capacitat de raonament i un munt de coses més. Però moltes empreses argumenten, amb raó, que el problema no és tenir idees, sinó convertir-les en realitat. De fet, els processos d’innovació fracassen sovint perquè no s’ha pogut passar del concepte al prototip, i del prototip, al resultat final.
Les empreses que han aconseguit sistematitzar la innovació saben que de la idea inicial a l’impacte en el mercat hi ha una distància considerable. A través d’una gestió per fases (Stage Gate Model) no aconsegueixen només que el procés no es deturi, sinó que vagi avançant fins arribar a la fi. Però moltes vegades la implementació de la idea és massa complexa perquè la pugui portar a terme la mateixa empresa. Imaginem que una pime catalana vol treballar la idea d’un gelat que no taqui la roba. El concepte és excel·lent, i és possible que la majoria dels consumidors estarien encantats de poder consumir gelats sense tacar-se (especialment els pares, farts de rentar roba dels seus fills plena de taques multicolors de gelat…). El més probable és que el departament de R+D d’aquesta suposada empresa (si és que n’hi ha) no tingui capacitat tecnològica per fer front a un repte d’aquestes dimensions. Tenim una idea, però no la podem fer realitat. Què fem?
Hem parlat ja moltes vegades de la innovació oberta. Consisteix en entendre que les innovacions cada cop menys tenen lloc a l’estricte interior de l’empresa. Vivim en un món massa complex per tenir solucions per a tots els reptes. Cal innovar recolzant-nos en el nostre ecosistema. I això què vol dir? Doncs buscar els agents (propers o llunyans en l’espai) que puguin cobrir les nostres carències. En el cas del gelat que ens ocupa, la nostra pime podria, per exemple, demanar els serveis d’algun dels molts centres de recerca tecnològica que hi ha a casa nostra. Penso en Leitat o en Ascamm, per exemple. O podria entrar en contacte amb parcs de recerca universitaris, com el de la UAB. Tots aquests centres tenen centenars d’investigadors i d’experts que poden ajudar-nos a convertir les idees en realitats. Cal ser humil i comprendre que una empresa, per poderosa que sigui, mai no pot aspirar a controlar-ho tot. Recordem que més del cinquanta per cent de les innovacions de l’omnipotent Procter & Gamble tenen el seu origen fora de l’empresa. Si innovar és un repte indefugible, cal que qualsevol empresa que s’hi posi tingui en compte que la pràctica de la innovació passa també per saber establir xarxes de contactes i de networking al seu voltant. Edison tenia molt bones idees, però també gaudia d’excel·lents col·laboradors i es relacionava molt bé amb la banca i amb els mitjans de comunicació de l’època. No només cal ser bo. També és imprescindible rodejar-se dels millors i saber-se vendre.
I si qualsevol dia l’amic lector de l’Econòmic menja un fantàstic gelat de xocolata amb festucs sense tacar-se la camisa acabada d’estrenar?

Compartir

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies