Close

Design Thinking

No és nou però està de moda. Es tracta sens dubte d’un dels mètodes d’innovació més eficaços i populars, utilitzat per multitud d’empreses a tot el món. És el famós Design Thinking. Veiem com funciona?

En primer lloc, cal detectar un problema a resoldre (Job to be done). Imaginem per exemple que un centre educatiu pensa que, en general, les seves aules són poc apropiades per a les metodologies actives (mobiliari massa estàtic, etcètera) i vol construir uns espais didàctics molt més versàtils.  A continuació es tracta d’observar, durant un temps considerable, quins són els problemes que tenen els usuaris de les aules clàssiques (professors i alumnes, bàsicament). Emprant tècniques d’observació antropològica cal anar descobrint pautes invisibles que ens ajudin a comprendre millor les necessitats no expressades o latents dels usuaris. Per exemple, potser ens adonarem que les aules, en general, no estan gaire adaptades a l’ús de les noves tecnologies (ipads, per exemple).

Solucions. Quan tenim el problema ben definit i hem observat de forma sistemàtica (intentant també estudiar tendències relacionades amb el món pedagògic), arriba el moment de la ideació o la creativitat. Es tracta de començar a pensar en solucions per a tot el que fins ara hem descobert. Aquí pot encaixar qualsevol de les tècniques més clàssiques de pensament creatiu: la pluja d’idees o l’SCAMPER, per exemple. Ara arriba un dels moments clau i distintiu del Design Thinking. Un cop hem elaborat un conjunt coherent de solucions que resolen el problema plantejat al principi, es tracta de veure si funcionen. Com? Doncs prototipant-les fins a l’últim detall (en la mesura que això sigui possible) i veure si els prototips funcionen o no. Per tant, és important que en la fase de prototipatge hi hagi els clients o els destinataris finals del producte o servei que estem desenvolupant. Sense el seu feedback i els seus comentaris no serà possible comprendre si el que s’està fent té sentit o no. Si estem treballant sobre un producte tangible els prototips també ho seran. Però si ho fem sobre un servei o un procés haurem de treballar amb vídeos, role-playsstoryboards, dibuixos, pòsters…

Correccions. El prototipatge no s’acaba fins que tenim la certesa que hem resolt el problema que ens plantejàvem al principi del procés. Per tant, cal anar fent les iteracions i correccions que calgui fins trobar una aproximació el més exacta possible al problema plantejat. Aquest és el punt fort del Design Thinking: les innovacions no són simples idees plenes d’incertesa sinó que són solucions. No diuen que innovar és arriscat i car? Segurament la innovació de baixa qualitat és així. Però a través del Design Thinking aconseguim que innovació i resultats vagin de la mà. A ningú no li passaria pel cap d’acceptar com a definitiva una idea que no funciona o que no cobreix plenament les nostres necessitats.

Imagineu una aula de formació on hi hagués pissarra a totes les parets? I on les taules i les cadires dels alumnes tinguessin rodes i fossin fàcilment movibles? L’empresa Steelcase, amb l’ajut d’IDEO, ha dissenyat un mobiliari molt innovador per trencar l’habitual rigidesa d’aules i sales de conferències (veure al final el vídeo sobre el cas de la Universitat de Michigan).

El Design Thinking ens permet repensar la realitat. Ens permet fer possibles els nostres somnis.

(Article publicat en català pel diari L’Economic)

Compartir

3 Comments on “Design Thinking

  • MARIA SILVA
    21 de novembre de 2014 at 01:44 hrs.

    me parece interesentisimo su tema en especialmente cuando uno conoce el entorno y las dificultades del entorno eso nos permite ser mas creativos pero considero importante que la creatividad tiene que tener multiples conocimientos asi sean simples o esenciales mi madre no termino su primaria pero es la mujer mas creativa que he llegado a conocer y su creatividad me sirvio como ejemplo en mi vida y puedo decir que mi madre de elementos basicos resolvia problemas medicos que hoy siendo medico las aplico a mi ejercicio profesional con gran exito y fueron una recopilacion de la creatividad de ella hacia la solucion de problemas.

    Reply
    • Franc Ponti
      27 de novembre de 2014 at 10:41 hrs.

      Maria, estoy totalmente de acuerdo contigo. La creatividad no tiene que ver con el nivel intelectual, aunque luego puede potenciarla.
      Muchas veces la formación nos hace más serios y más “acartonados”, tenemos más miedo de hacer el ridículo y eso dificulta los procesos creativos.
      Justamente lo que planteas es un gran debate dentro de las universidades y escuelas de negocios.
      Muchas gracias por tu interés. Un abrazo.

      Reply
  • Leave a Reply

    Your email address will not be published. Required fields are marked *

    This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.

    Uso de cookies

    Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

    ACEPTAR
    Aviso de cookies