Creativitat i edat

L’ex-Beatle Paul McCartney ha anunciat recentment la seva enèssima gira mundial: “One on one”. El músic, de setanta-tres anys, sembla que no es cansa. He llegit a les edicions digitals dels diaris alguns comentaris negatius: “Carca”, “Que plegui ja”, etc.
No deixa de sorprendre’m que una persona multimilionària segueixi, dia rere dia, treballant i fent coses. En els darrers anys “Macca” ha escrit àlbums de música electrònica (The Firemen), recopilatoris de versions (Kisses on the Bottom) i àlbums innovadors i exitosos com el darrer (New).
Pot innovar un músic de setanta-tres anys, encara que es digui Paul McCartney? Home, segurament no massa. Vull dir que les innovacions musicals s’acostumen a donar més en altres edats. Bowie, Gabriel o Lou Reed van fer els seus millors àlbums quan eren jovenets, segurament. Però això no vol dir que no puguin seguir fent coses interessants.
Potser quan ens fem grans perdem una mica d’originalitat i capacitat transgressora. Però guanyem en saviesa vital i en llibertat expressiva. No estem ja tan pendents del que diran i ens movem amb més soltura.
Heu escoltat, per exemple, el tema ocult de l’esmentat àlbum “New” de Macca? És una cançó preciosa, que fa estremir. Escoltant-la conduïnt, de nit, he arribat a emocionar-me. Es diu “Scared”. Hauria pogut formar part del “Let it be” dels Beatles, per exemple? Segurament.
Benaurats els que segueixen provant coses i fent propostes creatives. Siguin joves o no tant. La creativitat no depèn de l’edat sinó de l’esperit.
Benvinguts els nous creadors. Necessitem idees fresques i diferents. Però un respecte als qui encara, lluny de tirar la tovallola, malden per sorprendre i seguir vius. La creativitat és un reialme on tots som benvinguts.