Close

Com funciona un equip creatiu?

Un equip creatiu és un conjunt de quatre a deu persones que vol resoldre de manera diferent un determinat repte. Millorar un producte o un servei, proposar-ne un de nou, aconseguir una millora social, etc. Cal que els seus integrants estiguin motivats respecte al repte i que siguin persones amb la ment oberta, disposades a equivocar-se i tornar a començar.

Un element fonamental dels equips creatius és que necessiten un lideratge. Una persona que conegui tècniques creatives, tingui coneixements de dinàmiques d’equip, que no tingui mala lletra i que s’atreveixi a dibuixar, si cal. El líder ordena la sessió creativa, marca els temps, controla els egos, fa que hi hagi un ambient de desinhibició i llibertat i evita que les idees que van sorgint siguin criticades massa d’hora.

Per tal d’aconseguir la màxima eficàcia, un equip creatiu ha de dedicar la meitat del temps, un cop fixat el repte, a generar idees sense criticar-les, com acabem de dir. Qualsevol aproximació és vàlida, fins i tot les més imaginatives, trencadores i “boges”. Cal produir moltes idees, quantes més millor. En una hora, per exemple, és possible generar al voltant de cinquanta idees, com a mínim. Només després d’aquest període de divergència creativa podrem començar a fer el contrari: convergir. Serà el moment de valorar, discutir, agrupar, millorar i desenvolupar les idees més agosarades, etc. Quan al cap d’un temps similar al divergent l’equip hagi aconseguit seleccionar les quatre o cinc millors idees, caldrà aleshores prototipar-les i acabar de definir-les o detallar-les. Prototipar és essencial, perquè ens permet “pensar amb les mans” i veure si les idees funcionen o no.

Si el procés que acabem de descriure es fa amb ordre i concert, acabarà produint coses interessants. I si no és així, caldrà no defallir i tornar a començar. Però sabem que tot plegat no és tan fàcil. Per què?

A les organitzacions la gent té por de dir coses originals i molt sovint es limiten a reproduir el que ja existeix.
En comptes d’escoltar-se i integrar punts de vista, els participants tenen tendència a escoltar només el seu ego.
Es tendeix a discutir abans d’hora, fent que idees prometedores se’n vagin en orris massa aviat.
Moltes persones tenen por a dibuixar, a pensar gràficament utilitzant colors, etc.
No estan tampoc massa acostumades a pensar de forma diferent, emprant perspectives insòlites i disruptives.
Totes les empreses haurien de tenir equips creatius funcionant en tot moment. Resolent problemes, reinventant allò que no funciona o generant conceptes nous. Si volem innovar, pensar de forma diferent és imprescindible. Cal, a més, fer-ho empatitzant amb els usuaris, clients o consumidors als quals les innovacions van adreçades. És el famós Design Thinking, tan de moda actualment.

El Design Thinking pot ajudar-nos a innovar socialment i procurar que la gent que ho passa malament resolgui alguns dels seus problemes. Sistemes de transport de l’aigua per tal que pugui arribar a zones necessitades (Ripple Effect) o incubadores innovadores que protegeixen els nadons prematurs d’infeccions i problemes diversos (Embrace Global) podrien ser exemples interessants de l’aplicació de la creativitat al món social.

Però a la gran majoria d’empreses encara no hi ha equips ni espais per a innovar. Com a molt, un departament de R+D que desenvolupa idees tècniques al marge de la resta de la gent. Si volem innovar de debò, cal que tothom sigui raonablement creatiu i que tinguem procediments i sistemes per tal que aquesta creativitat s’acabi convertint en resultats. No aconseguirem innovar amb èxit si no fem que aquest procés tingui un espai en el dia a dia de molta gent.

No hi ha tant persones creatives sinó equips que, amb molta voluntat, busquen i troben solucions als problemes que ens angoixen. La creativitat no és als gens, és a les nostres creences. De nosaltres depèn canviar-les i fer que la innovació deixi de ser l’eterna assignatura pendent. Com diu el sociòleg polonès Zigmunt Bauman, si volem adaptar-nos als temps líquids, necessitem també persones i estructures líquides, flexibles, adaptables i creatives. Som-hi?

Article publicat per Fundació Pere Tarrés

Compartir

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies