Close

10 PROVOCACIONS PER A UNA SOCIETAT (GAIREBÉ) PERFECTA III

Seguim amb el decàleg de provocacions per construir societats innovadores (veure introducció en la primera part).

Setena provocació: Habilitats per tots

Quants adults, avui dia, estan realment preparats per fer una presentació en públic amb èxit? I per liderar un equip de treball? Quants podrien demostrar fefaentment que són bons en habilitats emocionals? Podria l’amic lector dirigir una sessió creativa en una llengua estrangera?.I conduir una reunió de forma eficaç amb persones de diferents procedències? Seria capaç d’intervenir en un conflicte racial?
Sabem per experiència, que és difícil passar per aquesta vida sense saber comunicar, negociar, liderar, treballar en equip, gestionar conflictes, prendre decisions…

I si hi hagués un canvi radical en el currículum d’assignatures de les escoles? I si s’aprengués (com ja succeeix en algunes escoles) a pensar creativament, a dirigir projectes, a gestionar el caos, o a meditar? És possible que si es duguessin a terme totes aquestes activitats no quedés massa temps per memoritzar la capital de Sri Lanka. O si…

Vuitena provocació: Visqui la vellesa… sana!

És preocupant quan algú pronuncia, convençut, una frase com “Jo, viure cent anys? Ni parlar. No vull viure tant de temps!”
Per què no? Segons alguns científics aviat és descobriran els mecanismes genètics que detenen l’envelliment cel·lular. De fet, se sap que la mort no està programada genèticament. S’estan obrint les portes de l’eternitat?

Potser moltes de les persones que llegeixen aquest llibre no arribaran tan lluny. Però més enllà dels anys que visquem, l’important és la qualitat de vida.
Podem aprendre a controlar millor la nostra alimentació? Segons la filosofia de l’Ayurveda (ciència de la vida), som el que mengem. Serem capaços d’aprofitar els enormes beneficis de la meditació? Per què els humans, en general, som tan fatals cuidant-nos? Per quina raó estem tan desconnectats amb la nostra capacitat de autocuració?
Hi ha molts misteris sense explicar sobre la relació que els éssers humans tenim amb nosaltres mateixos. Hem construït el Déu-Ciència però paral·lelament hem perdut la fe en la nostra força interior.

Novena provocació: La creativitat i la innovació com a motors

La creativitat i la innovació no poden ser un luxe a l’abast d’uns privilegiats. Haurien de ser els motors de qualsevol acció humana: política, científica, artística, tecnològica. Hem construït un món en el qual, per desgràcia, massa persones no necessiten ser creatives i innovadores. Simplement, estan esperant ordres o instruccions dels seus caps o responsables. Estem, per tant, desaprofitant una quantitat enorme de potencial creatiu.

Podríem imaginar un món en el qual cada persona pogués explotar al màxim el seu potencial? Com canviarien les coses? Seguiríem tenint organitzacions fortament jerarquitzades? O serien completament diferents, com ja passa amb empreses sense amb prou feines jerarquia com Whole Foods o Gore-Tex?. Per què es fa tan poc per donar un tomb radical a la situació?. Potser no es creu suficientment en la capacitat creativa de les persones?. Potser als poders establerts, polític, mèdic, educatiu, etc. ja els està bé que hi hagi milions i milions de persones sense iniciativa, subjugades i professionalment humiliades?

Necessitem noves dosis d’il·lusió, noves llavors de canvi, de (per què no?) revolució.

Desena provocació: ” …I van deixar a Déu en pau”.

Resulta curiós que, mentre que un dels sacrosants manaments de la llei de Déu resa “No utilitzaràs el nom de Déu en va”, qualsevol se sent capaç de fer-ho amb la major de les impunitats, Església Catòlica inclosa, clar.
Són tantes les barbaritats que s’afirmen constantment utilitzant el nom de Déu (qualsevol déu) com a excusa, que la llista seria interminable. Des de la prohibició eclesiàstica d’utilitzar mètodes anticonceptius fins a la justificació de guerres i genocidis en nom del ser suprem, el número d’atrocitats comeses en nom de déu augmenta cada dia, lluny de disminuir.

I si hi hagués un pacte mundial que prohibís l’ús de la paraula “déu” amb finalitats partidistes i interessades? I si poguéssim restringir l’ús d’aquesta paraula només per a experiències personals i íntimes?. Potser és l’hora que la religió torni al lloc del qual no hauria d’haver sortit mai: les experiències personals d’alliberament, d’il·luminació, d’oració i recolliment.

Tant de bo arribi un dia en què tothom, a l’uníson, comprengui que hem comès el pitjor dels pecats: utilitzar alguna cosa tan seriosa i poderosa com el concepte de Déu per als nostres mesquins interessos.
Deixem a Déu en la pau de cadascú.

Resum d’un capítol del llibre “Si funciona, canvia-ho” que vaig escriure el 2010 amb JM Ferrer-Arpí.

Compartir

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies