Close

10 PROVOCACIONS PER A UNA SOCIETAT (GAIREBÉ) PERFECTA II

Seguim amb el decàleg de provocacions per construir societats innovadores (veure introducció a la primera part).

Quarta provocació: imaginem amb John Lennon

Què passaria si es fes un pacte mundial per al desarmament absolut? És una utopia?. Què passaria si tot el pressupost que s’utilitza per matar a la gent es posés al servei de l’educació?.
Els humans estem especialment infradotats per gestionar els conflictes. Importants recerques han posat de manifest que, en aquest sentit, som una espècie poc evolucionada. Podríem dedicar molts més esforços a aprendre a gestionar les nostres emocions i a resoldre conflictes?
Imaginar, com diu la cançó mítica de Lennon, és quelcom important. És possible que, de vegades, no puguem aconseguir al cent per cent que ens agradaria. Però encara és pitjor no imaginar res, pensar que res no és possible i conformar-nos amb les nostres misèries diàries. Si volem canviar aquest món, si volem aconseguir substancials millores en les nostres societats, imaginar no només és una pràctica sana i divertida, sinó que es converteix en una activitat necessària.

Cinquena provocació: “animal nation”

Hi ha alguna raó per la qual els animals hagin de tenir menys drets que les persones? Si els humans som els reis de la creació (supòsit bastant discutible) hauríem aleshores de protegir els nostres germans “inferiors”.
Els animals, en general, quan no són engolits en forma de menjar, són substancialment maltractats o menyspreats.
Ens creiem els reis de la creació (estigma bíblic), i el que fem és acabar amb tot el que es mou. Fins fa ben poc era impensable parlar de “drets dels animals”. En moltes parts del món els animals encara no tenen drets, però. Com canta el genial músic Peter Gabriel en el seu tema “Animal Nation”, és obvi que els animals tenen una portentosa capacitat de comunicació, que poden experimentar emocions de diferents tipus, i que tenen, en molts casos, sensació de “jo”.

Alguna cosa ens succeeix als humans quan, després de veure un xai petit i exclamar “Que bonic!”, som capaços d’entrar a un restaurant i menjar-nos tan tranquils un xai amb patates.

Deixarem de maltractar als animals, sovint en cruels espectacles públics? . Aconseguirem comprendre que, en molts sentits, són superiors a nosaltres?. Entendrem que no podem seguir tractant-los com si fossin objectes inanimats? Aconseguirem algun dia un món una mica més animal?.

Sisena provocació: Carreteres de flors

Imagini el lector que les carreteres d’asfalt poguessin reconvertir-se, en un futur no gaire llunyà, en camins d’herba i flors? Potser seguiria havent-hi vehicles, però com que no tocarien el terra, gràcies a tecnologies innovadores, simplement necessitarien una via de circulació i d’aquesta manera podria eliminar-se l’asfalt.

La humanitat ha anat construïnt carreteres. Cada vegada n’hi ha més, i per tant cada vegada és més difícil trobar espais verges, no solcats per rius d’asfalt. I per les carreteres circulen milions i milions de vehicles altament contaminants. A sobre, el sistema està muntat de tal manera que, quan es produeix una recessió econòmica i la venda de cotxes descendeix, ens posem tots a tremolar i subvencionem la seva adquisició (en lloc de replantejar la seva necessitat). Terribles contradiccions difícils de resoldre.
Para quan els vehicles elèctrics accessibles?. Per què s’ha retardat tant la seva comercialització efectiva?. Per què no s’aposta, de debò, pels transports no contaminants? Una persona que desitgi anar amb bicicleta en gairebé qualsevol part del món es converteix en un suïcida: les ciutats estan pensades per als cotxes, no per a les bicicletes.

Serem capaços, dins de cinquanta anys, d’evitar carregar-nos les selves tropicals?.Aconseguirem reduir l’impacte de les emissions de gasos en el clima?. Aconseguirem que les generacions futures redoblin el seu respecte pel medi ambient?. És l’autèntic repte que l’espècie humana té al seu davant.

Tanqui els ulls i senti la brisa en el seu rostre en un dia de primavera quan, assegut en el seu vehicle impulsat per energia solar i sense fregar el terra es desplaci a prudent velocitat per la carretera. Una carretera de flors.

Resum d’un capítol del llibre “Si funciona, canvia-ho” que vaig escriure en 2010 al costat de JM Ferrer-Arpí.

Compartir

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies