13 de junio de 2012 | 1 Comentario

Política, educació i integritat

Política, educació i integritat

Recordo que els mítics Golpes Bajos cantaven, fa tres dècades, allò de “Malos tiempos para la lírica”. Avui caldria dir “malos tiempos para la política”. Efectivament, la política i els polítics han caigut, en general, tan baix, que serà difícil que se’n recuperin. Què ha passat?

En primer lloc que s’han convertit en un grup social que mira més pels seus propis interessos que no pels de la gent. Ells no se n’adonen, però els ciutadans tenim cada cop més aquesta sensació. Anar a votar s’ha convertit més en un acte d’obligació ètica que no en quelcom que es faci per plaer o convicció.

En segón lloc la política es mostra cada cop més incapaç d’arreglar de debò aquest món. Els polítics s’han tornat molt conservadors (els de dretes i els d’esquerres) i només s’atreveixen a fer petites reformes (a vegades ni això) quan la política en majúscules hauria de servir per a canviar aquest món en profunditat. Si els poders econòmics són els que injecten diners als partits polítics per a finançar-se (el cas de Bill Clinton és escandalós) no és estrany que, un cóp al poder, no puguin desfer la teranyina d’interessos econòmics i financers que fa que aquest món funcioni tan malament.

I finalment, el problema de fons és que els ciutadans tenim segurament els polítics que ens mereixem. No hem estat, tots plegats, més pendents del tenir que no del creixement personal? No hem creat un nou déu – els diners- que ho havía de solucionar tot? No serà que hem viscut molt per damunt de les nostres possibilitats reals? Els polítics fan el mateix que el que els ciutadans demanen. Si tots plegats pensessim i demanessim altres coses (educació alliberadora, creixement personal, cultura, etc.) segurament els polítics s’haurien de posar les piles en un altre sentit. Però, qui llegeix en aquest país? Qui s’interessa pel “creixement personal”? I per la cultura?

Segurament l’educació és una de les claus que ens permetrà anar resolent tot això. Però, quina educació? Volem una educació massiva que, després de dècades, encara es basa en la disciplina pseudomilitar i en l’acumulació de coneixements? Ens hem preguntat mai si als infants els agrada anar a l’escola i per què?

Comencen a sortir algunes veus que demanen que l’educació sigui realment una altra cosa. Que, lluny de construir ciutadans dòcils, ensenyi a desobeir allò que és impresentable. Que ens ensenyi l’art de les emocions i de l’autocontrol. Que contribueixi a mantenir de per vida la nostra creativitat, en comptes d’anihilar-la. Que ens ensenyi a col·laborar i no a competir com a feres. Una educació que inspiri l’alliberament del nostre potencial en comptes de centrar-se en exàmens inútils.

Alguns professionals comencen a recórrer el seu propi camí perquè veuen que els poder públics no saben sortir del laberint que ells mateixos han creat: un món de diners malgastats, burocràcia asfixiant i rutines angoixants. És el cas, per exemple, de la Cecilia Gafarot i el seu blog sobre educació creativa. O de la Maria Batet i els seus esforços constants per a introduir elements de creativitat al sistema educatiu, nedant sovint contra corrent.

Necessitem una societat amb més integritat. Ja n’hi ha prou de simulacres, maquillatges i fer-ho tot a mitges. Necessitem persones íntegres i organitzacions íntegres, com afirma amb contundència el meu col·lega Miguel Angel Rodríguez. Aquesta crisi pot ser una bona oportunitat per a replantejar-se coses de de l’arrel. Si no ho fem ara no ho farem mai.

Etiquetas: , , , ,

  1. Hola Franc,
    Soy Julián, nos conocimos en facebook.
    No soy persona de gran formación académica, pero soy capaz de buscar en el diccionario de la RAE la definición de PARÁSITO:

    Definición nº 4. m. Persona que vive a costa ajena.

    Yo tengo una pregunta para alguien, aunque desaparecerá en el aire, porque no tiene remedio:

    – Si está sobradamente demostrado que quien manda en el mundo, son los grandes bancos…¿para qué nos sirven los políticos, y ese submundo llamado senado, que se lleva 4.000 millones de euros al año?

    Supongo que para un académico, es una pregunta estúpida, pero es que no doy más Franc…;-)))
    Por otra parte observo desde mi ignorancia, que vivimos en un país, como mínimo peculiar, (llamémosle así), ya que en cada periodo vacacional, (puentes, vacaciones de verano, Navidad, Santos), tenemos los hoteles al 90% y al 95% llenos, cosa que no entenderé en la vida con casi 6.000.000 de parados…jejeje, me parto de risa…(entre nosotros…vaya economía sumergida que tenemos…¿eh?)
    Siempre he dicho en algún foro, que la educación, no termina de importarnos, el I+D+I, pues parece que tampoco…la ayuda a emprendedores, que son los que mantendrán el futuro de este país…tampoco…la sanidad…no pasa nada…¡¡¡pero ahí va lo que nos diferencia… lo latino!!!…¡¡¡er furgol y la cerveza!!!…por eso sí salimos todos a la calle y la partimos…
    Más de una colleja me he llevado en algún foro Franc, pero es que me hierve la sangre cuando veo a la gente salir a las calles cuando ganan copas y nos quedamos en casa cuando nos limitan todo lo que tiene que ver con los pilares fundamentales de un país avanzado, la educación y la sanidad y la inversión en los emprendedores…Siempre he dicho que hasta que no nos suban la mediana a 20€ y los partidos de futbol a 200€ o 300€, no saldremos a “pelear”, por lo que es nuestro, por lo que murió tanta gente hace tan poquitos años…hemos desbaratado todo lo que ganaron los abuelos y bisabuelos, en solo una generación…
    En fin Franc, disculpa que me haya extendido tanto, te voy siguiendo y me interesan tus temas sobre la creatividad. Como diría Lou Marinoff, Más Platón y menos prozac…yo digo Más creatividad y menos parásitos…
    Un fuerte abrazo. Julián

Menciones/Notificaciones

  1. Franc Ponti - Anar a votar s’ha convertit més en un acte d’obligació ètica que no en quelcom que es faci per plaer…
  2. Franc Ponti - Ens hem preguntat mai si als infants els agrada anar a l’escola i per què? cc/ @cgafarot http://t.co/VdvroP7G
  3. Raul Jaime Maestre - Anar a votar s’ha convertit més en un acte d’obligació ètica que no en quelcom que es faci per plaer…
  4. Anna Esteve - Política, educació i integritat | Franc Ponti | http://t.co/vIBzAarG http://t.co/ABwjVmnh
  5. maria batet - gràcies @francponti Política, educació i integritat | Franc Ponti | http://t.co/0Nw27mlk http://t.co/QTny8V8K
  6. Cecília Gafarot - Excel·lent article de Franc Ponti en el seu bloc. Gràcies @francponti http://t.co/tFYoa14W
  7. www estudiemas com - Política, educació i integritat http://t.co/becH9w59
  8. Franc Ponti - No hem estat, tots plegats, més pendents del tenir que no del creixement personal? http://t.co/RK6mTflO
  9. Miquel Rossy - No hem estat, tots plegats, més pendents del tenir que no del creixement personal? http://t.co/RK6mTflO
  10. Raul Jaime Maestre - No hem estat, tots plegats, més pendents del tenir que no del creixement personal? http://t.co/RK6mTflO
  11. Lu - Política, educació i integritat | Franc Ponti | http://t.co/Q6pd5OUN http://t.co/otfciseT

Tu opinión me interesa

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies