27 de March de 2017 | 0 Comments

Saber demanar perdó

Saber demanar perdó

Moltes vegades em trobo amb directius que estan convençuts que un bon cap no hauria de demanar perdó. Increïble però cert. Segun la seva opinió, demanar perdó és posar-se per sota de l’altre, gairebé sofrir una humiliació.

Recordo també que, fent classes de negociació a un grup de directius brasilers, van quedar horroritzats quan vaig suggerir-los que, per resoldre el joc de rol en què participaven, havien d’excusar-se davant l’altra part pels errors comesos. “Al nostre país –em van etzibar- un cap mai demana perdó davant un subordinat”. Vaig quedar atònit.

Sembla doncs que, segons algunes persones, primer va la jerarquia i després la bona educació. Segons aquestes, un cap ha de demostrar sempre que ho és, fins i tot quan s’equivoca greument.

Imaginem, per exemple, que un cap ponteja al seu col·laborador i no li informa d’un fet important. El pontejat, per tant, pot quedar en evidència davant els seus col·laboradors respectius i perdre part de la seva autoritat. Si això succeís, seria aconsellable que el cap pontejador demanés excuses al col·laborador pontejat?

Abans que caps som persones (quina obvietat!). I quan les persones cometem errors, hauríem de disculpar-nos. Siguem brasilers, tarragonins o albanokosovars. Japonesos, birmans o dominicans. Faltaria més. L’estupidesa humana pot, en efecte, arribar fins a límits sorprenents. Suposar que la jerarquia ens eximeix de ser educats i respectuosos amb els altres és el súmmum de la supèrbia i l’egocentrisme.

Perquè saber demanar perdó, lluny de disminuir el nostre prestigi, l’augmenta. Comuniquem als altres que som humans, fal·libles, imperfectes. Que hem tingut un mal moment però que sabem rectificar. Que, més enllà dels organigrames i les jerarqías, hi ha vida a les empreses.

Saber demanar perdó és un art. Hauria d’ensenyar-se a l’escola. Ens ajudaria a desprendre’ns d’aquest ego maligne que envaeix la nostra consciència. Demanar perdó ens humanitza, ens fa millors, permet que l’autenticitat emocional passi per sobre de les formalitats artificioses que encara subsisteixen en moltes organitzacions.

Frases com “ho sento, em vaig equivocar. No et preocupis, no tornarà a succeir. Et prego em perdonis” haurien d’escoltar-se més sovint. L’autèntica maduresa d’un directiu es dóna quan som capaços de pronunciar frases com aquesta i no perdre gens de la nostra autoritat i capacitat de lideratge. Perquè liderar és això: estar a la mateixa altura que els altres, reconeixent els nostres errors i nostres flaqueses si és necessari.

Lluny de fer-nos sentir culpables, reconèixer els errors i demanar perdó ens acosta al olimp dels déus. En els temps líquids que ens toca viure necessitem caps de debò, no de plàstic.



Entradas relacionadas:

  1. Deixar de fer

Etiquetas: , ,

Tu opinión me interesa

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

CERRAR