26 de January de 2017 | 0 Comments

Innovar fa mandra

Innovar fa mandra

Molt sovint, quan faig classes d’innovació a empreses o als participants als programes d’EADA, m’adono que la gent pensa que innovar és molt complicat. De fet, noto que els fa una mica de mandra. O molta.
Quan, per exemple, comento que un projecte de Design Thinking pot arribar a prolongar-se durant mesos i mesos, veig rostres d’esglai. Molta gent –no tothom- no està disposada a dedicar tant de temps a la innovació. Potser pensen que tenint una idea i portant-la a la pràctica com més ràpidament millor ja n’hi ha prou.

Lentitud

La veritat és que la bona innovació és lenta. Perquè, com he dit algunes vegades, no sorgeix tant de les idees creatives sinó de la detecció de necessitats. La idea, per anar bé, ha d’anar adreçada a aquesta necessitat descoberta o posada de manifest. Tothom sap que el concepte de Nespresso va trigar gairebé tres dècades a cristal·litzar definitivament. Hi havia la necessitat que a casa hom pogués fer un bon cafè exprés però no s’acabava de trobar la tecnologia que aportés una solució satisfactòria.
Els famosíssims Post-it de 3M també van néixer lentament. Algú va descobrir per error l’adhesiu poc adherent però no va ser fins al cap de sis anys que les notes de colors van poder-se comercialitzar amb èxit. Només la cultura innovadora de 3M va facilitar que en comptes de destruir el projecte al primer moment hi hagués la paciència necessària per anar buscant la sortida definitiva al que finalment seria un dels productes més venuts de tots els temps de la mítica empresa de Minnesota.
Ens trobem, doncs, davant d’una paradoxa: les empreses es veuen forçades a innovar per ser més competitives, però saben que innovar és lent, un pèl arriscat i necessita gent transgressora i valenta. És un problema difícil de resoldre, i més si tenim en compte que, en determinats sectors, la innovació requereix a més a més importants inversions.
Una possible solució és actuar amb calma. Començar innovant en petites dosis, aprendre el procés i sistematitzar-lo i, al cap d’un temps, atrevir-se amb projectes més ambiciosos. No acostuma a ser bona idea innovar a la desesperada. Les possibilitats d’estavellar-se i fracassar són molt grans.
Imaginem, per exemple, que volem innovar un concessionari d’automòbils. No és una tasca fàcil. Si volem aprofitar les darreres tecnologies, potser pensarem a substituir els cotxes reals per hologrames o alguna cosa per l’estil. Però cal estar molt segurs del que fem. Una equivocació greu pot implicar la fi del negoci. No hi ha solucions màgiques, però saber empatitzar amb el client o usuari, desenvolupar idees creatives que donin solució a les seves necessitats i prototipar-les de forma interactiva per tal de poder rebre feedback constant ens pot permetre monitoritzar en tot moment el procés i minimitzar així els riscos.
La innovació és una aventura, en efecte, però cal anar ben equipats. Potser podríem dir que la innovació és aventurar-se de forma planificada. Sembla una contradicció, però ja se sap que la vida n’està plena, de contradiccions…

 

Article publicat per l’ECONÒMIC
Imatge “La hamaca”, de Raúl Soldi.

Etiquetas: ,

Tu opinión me interesa

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

CERRAR