16 de February de 2017 | 0 Comments

Idees vanitoses versus innovació seriosa

Idees vanitoses versus innovació seriosa

“Tinc una idea” és una expressió bastant habitual. En principi es tracta d’una bona notícia. No tothom té sovint idees ni totes les idees arriben a triomfar. Per tant, que algú digui que creu que té una bona idea és motiu de celebració.

No obstant això, si ho pensem una mica més, potser ens adonarem que no n’hi ha per tant. Moltes vegades, les idees que generem no tenen destinatari. Vull dir amb això que brollen de la nostra ment però ningú no les està esperant. Són les idees vanitoses: satisfan més el nostre ego que no una necessitat real.

Una idea vanitosa és la que va acompanyada seguidament de l’expressió “és una idea molt bona”. Per què? Perquè l’he tinguda jo… Quantes idees vanitoses hi ha cada dia a les empreses? Segurament moltes. Les que neixen a llocs remots són sistemàticament oblidades. Les que neixen a la ment dels directius moltes vegades són posades en marxa, encara que impliquin inseguretats i riscos manifestos.

La innovació hauria de ser molt més que no una idea vanitosa que sorgeix d’un brainstorming. I hauria d’anar molt més enllà dels nostres egos i de la nostra vanitat. Segurament el fet que un percentatge altíssim de les innovacions empresarials acabin fracassant es deu a tot això.

La innovació seriosa va molt més enllà. Parteix de la detecció sistemàtica de necessitats al nostre voltant. La innovació no parteix d’una idea, com sovint es pensa, sinó d’una necessitat descoberta. Innovar no implica tant generar idees sinó donar respostes a problemes reals i satisfer necessitats evidents o latents dels nostres clients, consumidors o usuaris.

El Design Thinking, per exemple, funciona així. Primer, a través d’entrevistes d’empatia i observació “in situ”, aprèn dels usuaris i intenta descobrir aquestes necessitats per tal de convertir-les en oportunitats. Els experts en Design Thinking parteixen doncs del desconeixement i de la humilitat. Només quan han sabut reformular el problema a partir de l’empatia són capaços de començar a generar idees per tal de trobar nous conceptes o solucions. El procés, doncs, és anti-vanitós. Primer aprenem i escoltem i després intentem pensar creativament. La creativitat no és escoltar-nos a nosaltres mateixos sinó fer un treball per a algú (Job to be done).

L’altre punt clau del Design Thinking és el prototipat. Quan tenim un concepte interessant, cal passar de les idees als fets. Pensar amb les mans. Si estem treballant un producte podem utilitzar qualsevol material: plastilina, fusta, plàstic… La qüestió és tangibilitzar la idea i demanar feedback. Funciona? Cal canviar alguna cosa? Es pot fer millor? Si estem desenvolupant una idea de servei o de procés canviarem els materials per vídeos, role-playsstoryboards

Només a través de procediments com el Design Thinking podrem passar de la innovació centrada en nosaltres mateixos i les nostres dèries a la innovació centrada en les necessitats reals dels usuaris. Tota una revolució.

Qualsevol empresa necessita, a més de consolidar el dia a dia, pensar en el futur. Per tant, tenir equips de Design Thinking convenientment preparats és primordial. Compaginar l’explotació del negoci amb l’exploració sistemàtica del futur és una de les claus que permet construir una empresa innovadora de veritat. Som-hi?

 

Article publicat al blog Factor Humá

Etiquetas: , , ,

Tu opinión me interesa

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

CERRAR